Skip to main content

Sobre mi

Neixo el 7 de novembre de 1976 al Casal de Vilassar de Mar, tot i que en el meu DNI s’hi llegeixi Mataró, i visc els primers anys de la meva vida a la capital del Maresme.

Al cap d’uns anys, els meus pares i jo anem a viure a Cabrera de Mar. La bicicleta, les descobertes dels camps de conreu, la relació amb la gent del carrer i la vida de poble varien la meva realitat. A això s’hi afegeix el canvi dels entrenaments diaris de natació i les seves competicions, per les tardes de dissabte, sortides i excursions de l’Associació Juvenil Mà Oberta- Cor Obert, de l’escola Maristes Valldemia, on curso tots els estudis fins a la universitat.

Mai vaig ser excel·lent ni en notes ni en comportament.

L’inici de la meva adolescència és un reflex força normalitzat d’un noi que espera el cap de setmana perquè l’escola no l’apassiona. Les notes d’aquella època també reflecteixen això i, encara més, quan les noies entren en unes aules que durant els meus 9 primers anys d’escolarització havien estat només reservades als nois. El veritable espai on recauen els meus records d’aquella època és a l’Associació: llibertat, amistat, identificació de grup, referents, primers amors, assentament de personalitat, valors… M’hi reconec. Les experiències que hi vivim m’ajuden a créixer de manera integral: els campaments d’estiu, els camps de treball, les Pasqües Joves de Les Avellanes.

Els meus monitors són molt més referents de vida que no pas els meus professors. N’hi ha que són monitors i professors a l’hora, esdevenen diferents i especials. És un espai clau en la meva vida.

A l’hora d’encarar el futur universitari, penso que el Turisme seria la meva opció de vida professional. En aquesta etapa, tinc la sort de viatjar durant diversos estius per diferents països d’Europa i de fer bones amistats al poble de la Costa Brava on compartim els estius amb família. Descobrir nous llocs, noves persones i noves històries sembla que han anat forjant aquell desig amagat. I així inicio el meu camí universitari.

Els primers mesos són d’un canvi acadèmic molt destacat. Les classes de Geografia, Macroeconomia i Alemany, entre d’altres, m’agraden, i els resultats així ho demostren. Aquell mateix any, començo una d’aquelles coses que feia anys que també desitjava: ser monitor en temps de lleure de la “meva” Associació. Un fet que al cap de 3 mesos provoca un tomb en el meu camí. M’atreveixo a plantejar als meus pares la possibilitat de canviar d’estudis: he agafat consciència que m’agrada més planificar activitats educatives que planificar viatges en grup. M’entenen. Aquesta comprensió també és determinant en el meu camí.

Gaudeixo plenament dels estudis de Mestre de Primària. Compagino aquests estudis essent monitor en temps de lleure i acompanyant diversos intercanvis i viatges de final del curs de la mateixa escola tant per Catalunya com per Europa. Enmig d’això, comparteixo un estiu de voluntariat en un camp de refugiats de la Guerra de Bòsnia, amb un grup d’educadors. És una experiència dura i transformadora. Amb temps, reestructuro la meva escala de valors personals i veig de manera clara que vull dedicar part de la meva vida a l’educació per transformar el món des de l’amor. M’hi sento cridat. Intueixo que he descobert la meva vocació.

Començo a fer de mestre a l’escola on havia passat pràcticament tota la meva vida, entre alumne i monitor. Els vuit primers anys compagino les dues tasques educatives, la de mestre en edats de primària i la de monitor en edats adolescents. És el retorn d’allò rebut. Dedico 12 anys de servei de voluntariat en moltes responsabilitats dins de l’organització de l’associació d’educació en temps de lleure d’àmbit nacional català que em va obrir al món de l’educació. Exerceixo les tasques de monitor, coordinador, secretari, director de campaments i, fins i tot, president. Aprenc molt, equivocant-me molt també. I tot amb l’únic objectiu d’acompanyar infants i joves en un temps de lleure conscient. Un contacte constant amb la realitat dels adolescents i joves.

Mentre exerceixo de mestre de primària intueixo que puc donar molt més de mi mateix en edats adolescents. I durant tres anys compagino ser mestre, ser monitor i estudiar la Llicenciatura en Humanitats. Al cap de 10 anys de mestre de Primaria, començo a compartir hores amb adolescents i joves com a mestre en diverses àrees humanístiques de Batxillerat i 2n cicle d’ESO. L’acompanyament com a tutor d’aquestes edats i la coordinació de les convivències d’aprofundiment i creixement personal em fan constatar que aquest és el meu lloc bo. I m’hi estic 14 anys.

25 anys d’acompanyament a infants, adolescents i les seves famílies. Experiència i formació en els àmbits de l’educació formal i no formal. La vivència en el camp de refugiats d’una guerra. El procés conscient de creixement personal. El naixement de la nostra filla. L’acompanyament vital a la meva parella en el procés d’un càncer de mama.

Tots aquests elements són els grans aprenentatges d’una motxilla que m’encamina a fer un pas més en la meva mirada professional: compartir la necessitat d’un canvi de mirada conscient en l’acompanyament educatiu i familiar. Per això, i mentre continuo de mestre, obro dos camins més per seguir plantant llavors de transformació en aquest àmbit. Per una banda, la creació del Picot de Colors, un espai educatiu d’aprenentatge en educació viva, activa i conscient per infants a partir de 3 anys. I per una altra, la realització de xerrades i acompanyaments a famílies amb fills i filles en edat adolescent…

I aquí és on es troben els nostres camins… 🙂